Aprendre a aprendre
Al primer apartat d'aquest portafolis parlava de les meves idees prèvies del procés d'ensenyament-aprenentatge i de com havia canviat algunes concepcions arran del curs d'iniciació per a professors d'ELE. En realitat, crec que aquella formació potser no va del tot significativa i que, a la pràctica docent, he intentat aplicar un enfocament comunicatiu perquè al curs vaig "aprendre" que aquest era l'enfocament que calia adoptar. Al marge de les limitacions que pugui trobar al centre de treball (metodològics, organitzatius...), ara veig que la meva pràctica no s'ha sustentat sobre uns principis o teories de l'ensenyament-aprenentatge prou sòlides que es tradueixin en unes tècniques i procediments a classe absolutament coherents. És cert, com hem vist en estudiar els diferents mètodes i enfocaments, que tots ells poden tenir elements vàlids, l'important és saber per què o per a què fem determinades coses.
Així doncs, si l'aprenentatge implica canvi, puc dir que aquest Postgrau m'ha fet reflexionar i integrar molts coneixements. El fet de realitzar aquesta formació amb una certa experiència docent prèvia crec que ha facilitat aquest aprenentatge ja que ho he pogut relacionar i veure'n l'aplicació.
També crec que en aquest aprenentatge ha sigut essencial l'enfocament en si mateix. Des de la meva època d'estudiant s'han produït canvis en la concepció del procés ensenyament-aprenentatge i aquest postgrau per mi també ha representat un "aprendre a aprendre", aprendre d'una manera diferent de com ho havia fet en el passat. El treball col·laboratiu, les tasques, la reflexió, en definitiva, l'enfocament orientat a l'acció, m'ha possibilitat construir coneixement. I, tal com jo ho experimentat de manera positiva, ho puc traslladar a la meva pràctica docent.
D'alguns d'aquests aprenentatges en parlaré més concretament a les conclusions de les pràctiques, només afegiré en aquest apartat un parell de comentaris en relació amb el portafolis i la creació de rúbriques i l'avaluació en general:
Pel que fa al portafolis he de dir que em generava força intranquil·litat, tant pel caràcter avaluable com per haver d'enfrontar-me a una eina nova. Finalment ho valoro molt satisfactòriament perquè m'ha permès conèixer i utilitzar (potser amb no massa traça, de moment) altres recursos quan, òbviament, les Tic és un element clau a incorporar, si encara no ho hem fet, a la nostra pràctica. D'altra banda, l'elaboració de continguts ha contribuït en el procés d'aprenentatge al haver d'organitzar, sintetitzar i integrar la informació.
La creació de rúbriques com a eina d'avaluació de competències també ha estat una descoberta molt interessant i que penso que, amb les adaptacions necessàries en cada cas, podré incorporar-les junt amb altres instruments d'avaluació. A les acadèmies amb les quals col·laboro no s'hi acostuma a fer avaluació qualificadora, és a dir, no hi ha l'objectiu de "certificar l’adquisició d’uns determinats coneixements i competències” i, per aquest motiu, pensava que l'avaluació no formava part de la meva pràctica. Òbviament que en el desenvolupament de les activitats hi ha correcció, autorrecció, reflexió i feedback perquè l'avaluació forma part de la vida de l'aula (Sanmartí, 2010). Així, prendre consciència que jo també faig avaluació em permet contemplar-la com un element necessari per a l'aprenentatge i dur-la a terme de manera més sistemàtica i amb més eines que assegurin que l’alumnat està realitzant el seu procés d’aprenentatge amb èxit.
​
