Practicar per aprendre
El cicle d'elaboració de la seqüència didàctica el vam tancar amb la posada en escena de l'inici d'una activitat. La presentació d'una activitat és un moment important i, a vegades, el seu èxit depèn de com es posa en marxa. El simulacre davant els companys i les professores (i la càmera) em va generar alguns nervis però penso que la pràctica va ser molt positiva, la vaig aprofitar molt a les pràctiques del centre i i n'he tret aprenentatges que puc portar a la pràctica immediatament.
Microteaching
Del guió, a banda de fer una petita síntesi del context, la situació comunicativa i els objectius de la seqüència (punts comuns dels grup), en destaco aquí la justificació de l'activitat que vaig posar en marxa al microteaching:
Vaig tenir sort de poder practicar aquí l'engegada d'una de les tasques intermèdies i vaig intentar tenir presents aquests objectius durant el microteaching
Val a dir que els meus alumnes també hi van col·laborar molt!
El meu objectiu era construir amb els alumnes tots els elements que s'han de tenir en compte per fer la tasca a més de fer-los partícips (tot i que de manera guiada) dels criteris d'avaluació.
Per mi és fonamental la interacció amb els alumnes i donar-los aquest protagonisme per aconseguir la implicació amb les tasques i activitats.
Autoobservació
igual que l'observació d'aula és una eina per a l'aprenentatge reflexiu, com hem dit a l'apartat anterior, també és important observar la pròpia pràctica i reflexionar sobre què fem i com ho fem nosaltres mateixos. Aquesta era la primera vegada que em veia a mi mateixa en la pràctica docent. Superada la vergonya que em feia veure'm, he trobat aquesta pràctica molt instructiva. Penso que, en general, vaig assolir els objectius que em plantejava però hi veig certa manca de ritme i agilitat que possiblement són aspectes que he de treballar i millorar.
​
​
