Ensenyar i aprendre llengües avui
Alguns conceptes
Multilingüisme i plurilingüísme. Amb aquesta i altres activitats es van proposar a classe molts conceptes i vam veure la diferència entre plurilingüisme, coneixement de diferents llengües, i multilingüisme, coexistència de més d'una llengua en una societat determinada.
Intercanvi cultural, bilingüisme, immersió lingüística, llengües minoritzades, substitució, diglòssia, bagatge lingüístic, integració, assimilació, varietat lingüística...
El Consell d'Europa (2002) a través del "Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües" dona cada cop més importància a l'enfocament plurilingüe que "posa l’accent en el fet que així com augmenta l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural –de la llengua de la llar a la de la societat i d’aquí a les llengües d’altra gent (apreses a l’escola, a l’institut o amb l’experiència directa)– l’individu no manté aquestes llengües i cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i en la qual les llengües s’interrelacionen i interactúen. En situacions diferents, una persona pot recórrer de manera flexible a parts diferents d’aquesta competència per tal d’aconseguir una comunicació eficaç amb un interlocutor determinat.”
La nostra biografia lingüística és més llarga que no ens pensàvem...ho vam comprovar amb aquestes activitats en què vam relacionar una part del cos amb una llengua i vam escriure una presentació lingüística.
Situació sociolingüística del català. Així doncs, emprem el terme multilingüisme per referir-nos a la presència social o institucional de dues o més llengües que pot materialitzar-se en interaccions plurilingües o unilingües (Lüdy i Py, 1968).
La situació sociolingüística del català va generar molt interès a classe en un moment en què és cada cop més viu el debat sobre el bilingüisme dins d'un procés de substitució, l’ús social i funcions del català / castellà (prestigi, estatus, àmbit d'ús -diglòssia-).
Tot i que des de l'Administració s'han engegat moltes campanyes per a la normanlització del català, "No em canviïs la llengua", posada en marxa per un col·lectiu de persones nascudes fora de Catalunya amb el suport d'altres entitats, té una nova repercussió a causa, potser, de la situació política dels darrers anys.
L’entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística, en el programa Para todos La 2 trencant alguns tòpics com ara el de la utilitat o no utilitat de les llengües en funció del nombre de parlants em va causar efecte. També a l'hora de vèncer prejudicis ja que, sense conèixer prèviament l'obra d'aquest autor, reconec que la seva posició em va sorprendre.
Ideologia lingüística i identitats. Al voltant de les creences i representacions sobre les llengües i els seus usos, és a dir, la ideologia lingüística amb una arrel social i vinculada a les experiències personals, i continuant amb el fil de les campanyes de promoció del català, m'interessa la interpretació que fa Van Dijk (2011) del concepte justícia lingüística. Segons aquest autor, els parlants de les llengües minoritàries haurien de prescindir de l'amabilitat associada a parlar en la llengua de l'altre si aquesta és majoritària per cercar els espais físics de desenvolupament de cada llengua i aturar els processos de substitució lingüística.
"La nostra pàtria és la nostra llengua."
Joan Fuster (1922-1992)
La ideologia de l'autenticitat i de l'anonimat de les quals parla Woolard (2008) em va fer pensar en aquesta frase.
Català, llengua comuna?. Davant d'una societat cada cop més globalitzada i dels canvis sociològics derivats de la major mobilitat, la socialització en català de les persones migrades esdevé un gran repte per a la seva integració total com a ciutadans de ple dret en la nostra societat. d'una banda, i per a la pròpia supervivència de la nostra llengua, d'una altra.
Mètodes i enfocaments
Què és un mètode?. Les reflexions inicials sobre com hem après llengües i quin mètode fem servir nosaltres em fan adornar que, tot i pensar que a classe faig servir un enfocament comunicatiu, potser no tinc una consciència molt precisa de què és un mètode i en què es tradueix a classe. Em cal aprofundir-ne en el coneixement i reflexionar sobre la pròpia pràctica per arribar a la coherència necessària de tot el procés ("Approaches and Methods of language teaching" Richards&Rodgers, 2014).
Enfocament
Disseny
Procediment
Idees i teories sobre l'ensenyament/aprenentatge
Objectius, programa, activitats, paper del professor i de l'estudiant...
Tècniques
Conèixer i observar. Les tasques i treballs que vam fer em van ajudar molt en aquest coneixement i reflexió.
Identificar mètodes a partir de les activitats
Presentacions mètodes
Amb les presentacions per parelles vam fer un repàs de les característiques principals d'alguns dels mètodes d'ensenyament de llengües. En el meu cas, amb l'Arnau, vam presentar el mètode de Gramàtica i traducció.
L'Arnau va fer una aparició virtual sorpresa molt bona!
Mètode o enfocament. A classe es van esmentar breument alguns mètodes amb característiques més particulars i sense tant d'impacte a les aules com el mètode silenciós i també vam conèixer una mica mètodes que per a mi, si més no, eren desconeguts com l'aprenentatge en comunitat que ens van explicar el Roger i la Cinta. De tot, em quedo principalment amb el canvi metodològic que suposen els enfocaments comunicatius respecte als mètodes estructuralistes i aquest esquema (Ellis, 2005):
-
Enfocament oral-situacional: es basa en un programa estructural i la metodologia en recolza en l'esquema PPP (presentació, pràctica, producció). Inicialment conductista, avui se sustenta en la teoria del desenvolupament de les destreses.
-
Enfocament nociofuncional: es basa en un un programa de nocions i funcions comunicatives i també utilitza l'esquema PPP. Es un enfocament comunicatiu que dona importància a les expressions fixes i a la teoria de l'aprenentatge de destreses.
-
Enfocament basat en tasques: es basa en un programa de tasques holístiques, la finalitat és el coneixement profund i interacció autèntica. Les teories de l'aprenentatge que hi ha darrere són l'aprenentatge implícit de la llengua, les hipòtesis de la interacció i l'èmfasi en la forma.
Com veiem, el concepte "enfocament" pren força davant la noció de "mètode" que s'entén com un sistema rígid de procediments relacionats amb unes determinades teories de l'aprenentatge.
La condició post-mètode. En els estudis sobre l'aprenentatge de llengües i l'anàlisi de la diversitat de mètodes alguns autors hi introdueixen la idea de l'eclecticisme (Prabhu, 1990), ja que tots els mètodes poden tenir part de veritat, i l'autonomia del professor de la condició post-mètode (Kumaradivelu, 1994). Les teories s'han de construir a partir de l'experiència a les aules.
Més que procediments estrictes, s'estableixen principis o macroestratègies, més adaptables que els mètodes.
La tasca d’analitzar activitats de diferents manuals va servir per a identificar, en materials concrets, algunes característiques de la metodologia estructuralista i de l’enfocament comunicatiu (des de les primeres formulacions dels mètodes nociofuncionals fins als actuals basats en tasques).
Hi ha manuals que es presenten com a "mètodes" d'ensenyament per tasques però, en analitzar algunes activitats, vam veure propostes que responen a plantejaments estructuralistes. Per tant, també hem d'aprendre a ser crítics amb els materials.
De la presentació de Llorenç Comajoan i Marilisa Birello "Ensenyament del català al S. XXI"
Kumaradivelu, 1994
Lightbown, 2000
Ellis & Shintani, 2014
Enfocament per tasques i MECR. El Consell d'Europa a través del MECR fomenta, sense establir una metodologia concreta, un enfocament basat en les necessitats comunicatives dels aprenents. És a dir, un enfocament orientat a l'acció que té en compte tots els recursos que impliquen l'ús de la llengua amb l'objectiu d'acomplir una tasca. Tant del Marc Europeu Comú de Referència com de les tasques en parlarem més extensament a l'assignatura de Didàctica.
