Una classe d'èxit
Comencem l'assignatura dibuixant una classe d'èxit on apareixen elements molt diversos, des de l'espai físic i els mitjans fins el rol de professor i alumnes passant pel tipus d'activitat, les habilitats o el tractament de l'error, entre d'altres. D'alguns ja n'hem parlat anteriorment i n'hi apareixeran de nous fins arribar a treball final: el desenvolupament de la seqüència didàctica.
Faig un recorregut per les idees principals que he après sota 4 apartats
El Marc Europeu Comú de Referència
El MECR com a guia. Al llarg del Postgrau, sovint hem esmentat aquest document del Consell d’Europa (2001) que estableix les bases d'un sistema europeu comú d'aprenentatge i avaluació de segones llengües així com els objectius i competències que els aprenents han de desenvolupar en cada nivell.
Tot i que l’objectiu del Marc no és prescriure una metodologia concreta, sí adopta un enfocament orientat a l’acció i inclou un seguit de conceptes i principis que promouen el desenvolupament de la competència plurilingüe i pluricultural dels ciutadans i que tingui en compte l’aprenent de llengües com a agent social amb diferents competències per acomplir unes tasques determinades en unes circumstàncies concretes.
-
Capacitat d'utilitzar les llengües amb finalitat comunicativa i prendre part en intercanvis interculturals
-
Domini de diverses llengües en graus diversos
-
Gestió del repertori lingüístic disponible
Aprenentatge per tasques
Molt amena i il·lustrativa la visita de Marta Mas i Albert Vilagrasa que ens van explicar com va néixer i com es va fer el "Digui, digui"
Evolució enfocaments comunicatius anys 80
Lingüístics (nociofuncionals). Seqüència amb model PPP. No hi ha objectius o finalitat concreta.
Psicolingüístics. Introdueixen l'objectiu o finalitat a través de la tasca i l'anàlisi de necessitats.
Diferents gèneres discursius
Pot ser de naturalesa molt variada. És tot allò que fa la gent en la seva vida diària (Long, 1985). N'hi ha que requereixen fer ús de les compentències lingüístiques
Són motivadores ja que impliquen l'aprenent en una comunicació significativa i rellevant
TASCA
La tasca pedagògica és l'eix vertebrador i determina els continguts. És un procés que requereix que l'aprenent faci ús estratègic de diverses competències per obtenir un producte final
Promou la interacció (negociació de significat)
Requereix d'atenció al significat i a la forma
Les quatre habilitats
Repensant la meva pràctica. La lectura i presentacions en grups dels articles al voltant de les habilitats que intervenen en l'ensenyament i aprenentatge de la llengua m'ha fet reflexionar sobre la meva pràctica docent. Ara em resulta una mica contradictori que, si bé com a aprenent d'L2 jo mateixa he donat un valor molt positiu a l'expressió escrita, com a docent he relegat aquesta destresa a un lloc molt secundari, a vegades pràcticament inexistent condicionada, potser, per una idea reduccionista de l'enfocament comunicatiu a les competències orals.
Certament, assolir una determinada competència oral és, moltes vegades, l'objectiu principal de molts aprenents però ara penso que no podem oblidar que moltes tasques de la vida real que comporten fer servir les competències lingüístiques impliquen destreses productives orals i escrites. A més, també és interessant tenir en compte els beneficis que comporten les habilitats escrites en el procés d'aprenentatge.
De cadascuna de les habilitats en destaco una idea significativa per a mi:
-
EO: actualment parlem sovint d'interacció oral ja que majoritàriament és un procés bidireccional. La conversa és un recurs essencial en l'aprenentatge i els professors hem de facilitar materials didàctics que promoguin la comunicació autèntica i els estudiants també han de tenir una actitud cooperativa en situacions d'aula "fictícies".
-
CO: de l'article de Martin Peris (2009) em quedo sobretot amb la idea que aquesta destresa s'ha de treballar a classe tal com es produiria en la vida real. Per exemple, si treballen un text oral d'una tertúlia radiofònica, l'oient actua com a receptor i per tant l'aprenent ha de participar també com a receptor, en canvi, si és una tertúlia de sobretaula amb amics s'hi participa com a receptor i productor.
Text mapping.
L'elecció dels textos orals i escrits es fa seguint unes pautes que li donin validesa. La coincidència sobre les idees principals ha de servir per validar l'adequació i els ítems de comprensió es realitzen sobre les coindicències
-
EE: ajuda al desenvolupament de la competència comunicativa en general no només de la destresa concreta (obliga a parar atenció al codi). En l'aprenentatge d'L2, hi intervé tant la quantitat i qualitat de l'input com la producció d'output comprensible (Swain, 2000). Les activitats han de ser properes als aprenents i amb objectius concrets, han de fomentar la creativitat i la pràctica de diferents tipologies de text.
-
CL: portar a terme activitats individuals o grupals per a l'adquisició del llenguatge (jocs), de transferència lingüística (paràgrafs desordentats, etc.) i d'estratégies de comprensió i interpretació (poemes, gràfics, etc.).
La seqüència didàctica
Cap a l'elaboració d'una seqüència didàctica. Vam fer molta feina a l'assignatura més llarga del postgrau, i molt productiva! El treball en grup de desenvolupament d'una seqüència didàctica no sempre va ser fàcil però, finalment, molt profitós. L'experiència, coneixements i habilitats de cada membre del grup sempre enriqueix i, com a docents, també hem de fomentar el treball col·laboratiu en el procés d'aprenentatge.
La SD és el resultat de l'aprenentatge de conceptes i procediments que sintetitzo en el següent esquema i que també vaig aplicar en el desenvolupament de la unitat didàctica de les pràctiques a un centre:
-
Situació comunicativa de la tasca
La SD s'articula amb una finalitat concreta: la tasca, emmarcada en una situació comunicativa que li dona sentit. Els alumnes coneixen i entenen els objectius i el perquè de les activitats.
La selecció de la tasca està relacionada amb l'adequació al grup (context).
-
Funcions: objectius comunicatius
Treballem a partir de les funcions que resultin més naturals i significatives per a una tasca concreta.
Podem trobar unes mateixes funcions en diferents nivells. Regulem i adeqüem a través dels continguts.
-
Continguts lingüístics
Elements concrets (gramaticals, lèxics, textuals, pragmàtics...) que els aprenents necessiten per acomplir amb l'objectiu (la tasca).
-
Exponents
Realització concreta (producció oral o escrita)
Els exponents són difícils de llistar en nivells alts.
-
Components socioculturals
Curriculum
Programa
Programació
Unitat didàctica
-
Progressió
Tot i que no hi ha un esquema estricte predeterminat i pot variar en funció de les necessitats, les activitats es succeeixen amb un esquema lògic i coherent segons la seva tipologia (escalfament, presentació de continguts, pràctica tancada, pràctica oberta o lliure, activitats de retroalimentació o reflexió) i el tema que s'està treballant.
-
Diversitat
La unitat didàctica i cadascuna de les sessions de què consti han de contenir diferents activitats no massa llargues per garantir el dinamisme i l'atenció.
-
Input
Els materials han de proveir d'input ric que inclogui textos variats i reals.
-
Gramàtica integrada i contextualitzada
Els continguts es presenten a partir de l'input oral o escrit.
-
Les destreses
Les 4 habilitats hi són presents i es fomenten particularment les activitats comunicatives que promoguin la interacció.
-
Agrupacions socials a l'aula
També mirem d'incloure diferents agrupacions (grup classe, petits grups, parelles, individual).
Les activitats en parelles i petits grups fomenten la interacció alumne-alumne.
-
Temporització
