El català a la ciutat pastel
Observacions d'aula
Vaig tenir oportunitat d'observar diversos grups gràcies a la gran oferta i predisposició dels tutors. Arran de les converses amb l'Estel i les observacions, identifico una mateixa estructura, tècniques i altres elements comuns en tots els grups i nivells que val la pena descriure abans de passar a aspectes més concrets.
Tanmateix, per a una descripció més concreta d'elements observats, em centraré en els dos grups que estudien català com a disciplina associada (menor) de nivell A2 als quals, a més, vaig impartir la meva unitat didàctica.
Faig esment, també, d'algun aspectes diferencials i breu descripció de les observacions a la resta de grups.
Aquest curs, la classe de cultura es dedica al País Valencià i la universitat rebrà la visita de Gemma Pasqual.
A2 (menor)
B1 i B2
A2 (optativa)
Elements comuns
-
Dossier. Els manuals de referència són “Veus” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) per als nivells d’A1 a B1 i “Curs de Llengua Catalana Nivell B” (Castellnou Edicions) per al nivell B2. A tots els cursos treballen, a més, amb un dossier elaborat amb altres materials on s’inclouen les activitats que fan a classe i els treballs que han de fer a casa. Aquest dossier es troba a l’aula virtual i l’alumne pot imprimir-lo. A classe, el material es projecta pel que s’evita l’ús de fotocòpies i tant professora com alumnes el tenen sempre accessible.
-
Lectures. La comprensió lectora es treballa principalment a casa. Tots els cursos tenen un llibre de lectura i setmanalment tenen com a tasca llegir un capítol o fragment i lliurar les activitats de comprensió. En aquests moments les lectures que fan són:
-
L’expressió escrita també es treballa principalment a casa. Al final de cada unitat els alumnes fan una redacció avaluable.
-
Comprensió oral. El nivell A2 treballa la comprensió oral i alguns elements socioculturals amb la sèrie de TV3 “Arròs covat” de la qual miren a classe un capítol cada 15 dies o cada setmana en funció del grup. Al nivell B1 miren el programa d’esquetxos d’A punt “Açò és un destarifo”. A B2 alternen diferents recursos i, a vegades, miren alguns fragments de “Polònia” de TV3.
-
Avaluació. L’avaluació és continua i són avaluables les redaccions al final de cada unitat i l’examen parcial també en acabar les unitats. A nivell A1 l’examen parcial s’extreu del llibre d’exercicis Veus 1. A partir del nivell A2 es fan exàmens oficial adaptats (més curts).
-
Recursos i mitjans. Totes les aules disposen de projector, connexió a Internet i pissarra.
-
Sessions de 2 hores.
Perfil. Com he dit, a la menor de primer any hi ha dos grups ja que el nombre d'alumnes és considerable. En aquest curs hi ha matriculats 28 alumnes per grup tot i que el nombre d'assistents por variar en cada sessió. A la primera classe que observo n’hi assisteixen 25 al grup 1 i 20 al grup 2. Els grups són homogenis quant a edat (18-19 anys), estudis (tots són alumnes de primer curs d’estudis hispànics que fan català com a disciplina associada), i força homogenis quant a motivacions i L1.
M'interessava la motivació per estudiar català. L'Estel em comenta que n'hi ha que l'estudien simplement per l'obligació de fer una segona llengua. Vaig decidir fer un petit qüestionari a la següent sessió per tenir alguna dada més sobre aquest punt i conèixer una mica el grup.
Grup 1. (14 estudiants el dia del qüestionari)
Llengua primera
Grup 2. (20 estudiants el dia del qüestionari)
10%
Llengua primera
-
Altres llengües: maorès (3), català/castellà/àrab (1), crioll/francès (2).
-
Motivacions: he classificat com a motivació intrínseca les respostes inequívoques del tipus: "el meu avi és català", "l'any que ve aniré a estudiar a Catalunya", "vull viure a Catalunya"... Com a extrínseques, les respostes que es deriven de la llengua principal dels seus estudis del tipus: "perquè s'ha d'estudiar una altra llengua", "per ampliar el meus estudis de la cultura espanyola", etc. Al mig (14,28% i 10%), algunes respostes més ambigües que sí expressen un interès per la cultura i la llengua catalanes sense especificar gaire.
Cap dels 34 estudiants que fan el qüestionari té l'occità com a llengua primera
Les sessions es planifiquen per als dos grups que van en paral·lel, per tant, la sessió de la tarda replica la del matí. A continuació descric alguns elements concrets d'una sessió.
Dimarts 11/02. 10:30
Grup 1
L'aula dels dimarts del grup 1 és lluminosa però una mica petita per al nombre d'estudiants, això faria difícil diferents agrupacions.
Dimarts 11/02. 14:00
Grup 2
L'aula dels dimarts del grup 2 també té llum natural i és més gran però les taules en forma d'U no es poden moure ja que tenen pantalles d'ordinador.
Pel que fa a les activitats:
-
La professora esmenta que a la sessió es repassarà l’imperfet de cara a l’examen que faran dijous de la mateixa setmana.
-
Com tots els dimarts, posen en comú l’activitat que torna corregida sobre la lectura del conte “La carta estripada” al voltant de Mercè Rodoreda i inclòs al llibre “Viure perillosament”. Les preguntes de l’activitat de comprensió escrita són projectades a la pantalla i, en grup classe, la professora repassa les preguntes amb les quals hi ha hagut alguna errada de comprensió així com algun vocabulari. Abans de tancar aquesta part de la classe, que dura 35 minuts, recull les activitats del conte que han llegit per aquesta setmana i projecta l’activitat de comprensió que tenen per a la setmana següent (conte sobre Rosa Parks) per assegurar-ne la comprensió.
-
Es reprèn l’objectiu de la sessió que la professora havia esmentat i dedica 25 minuts a revisar l’imperfet en verbs regulars i irregulars fent atenció als errors freqüents (accentuació, formes de la 2a i 3a conjugació).
-
Activitat de pràctica oberta. Es projecten unes fotografies de nens a la pantalla. Per parelles han de triar-ne una i fan una descripció de com era aquesta persona de petita. L’activitat els engresca una mica perquè els nens són alguns d’ells i després de la descripció hauran d’endevinar quin company és. Temps per preparar la descripció. Per torns, cada parella llegeix el seu text al grup classe. En total hi dediquen 40-45 minuts.
-
Els darrers 15 minuts de classe fan, individualment, una activitat de presentació de contingut a partir de la comprensió lectora d’un correu on han de localitzar les expressions de sorpresa. En grup classe, classifiquen a la pissarra les expressions amb que/quina i es fa una reflexió gramatical per induir-ne la norma.
El contingut lingüístic es presenta com a objectiu.
La comprensió lectora és una destresa important. La professora decideix i dona la resposta correcta i s'inverteix molt temps en la correcció a classe tot i que el treball es torna corregit individualment.
Focus en les formes. Tot i que en aquesta sessió es tracta d'un repàs, els alumnes han d'estudiar explícitament la conjugació i altres normes gramaticals.
El professor proposa una activitat que fomenta la interacció en parelles i el treball col·laboratiu.
Gramàtica induïda a partir de l'input. Activitat aïllada de presentació de contingut amb focus en el contingut lingüístic, no s'aprofita l'activitat que proposa el manual per treballar la comprensió escrita amb un enfocament comunicatiu ni la interacció oral.
Pel que fa a la docent i els alumnes:
La professora...
-
Té una bona presència a classe tot i que, per la disposició de les taules i de l’aula en general, ocupa i es mou principalment per l’espai a prop de la pissarra. La veu arriba ben projectada als alumnes, el to de veu és agradable amb domini de la llengua i l'expressió oral.
-
Coneix perfectament la seqüenciació i el material que correspon en cada moment de la sessió. Tot i així, sempre porta un guió de la sessió. per tant, s’observa gran professionalitat tant en la preparació com en l’execució de les classes. Aquesta preparació prèvia es trasllada en el desenvolupament de la sessió on mostra domini i coneixement d’allò que explica.
-
Fa molt bon ús de la pissarra i el projector que esdevenen recursos importants.
-
Fa un ús important del francès que utilitza de manera força intensiva per a les explicacions gramaticals, traducció de vocabulari i la comunicació relativa a la gestió i normativa del curs.
-
Mostra una actitud empàtica, propera i receptora, amb disposició a ajudar als alumnes (els diu que li poden escriure en qualsevol moment si tenen dubtes). El context, però, és normalitzador i les classes resulten una mica rígides i amb poc espai per a l’expressió espontània.
-
Dirigeix la classe assumint gran part del protagonisme. En certa manera és l'autoritat a classe.
-
Les interacions que es produeixen són, majoritàriament, professora-alumne.
-
Posa èmfasi en “les dificultats” (d'una norma o forma concreta) i la necessitat de “la correcció” gramatical de cara a l’examen.
Els alumnes...
-
Assumeixen un rol convencional amb una actitud passiva en general: escolten la professora i copien de la pissarra.
-
Participen relativament poc i els costa respondre a preguntes adreçades al grup. En aquestes situacions, la classe va avançant amb la participació de dos o tres alumnes.
-
Fan servir l'L1 en la majoria de les interacions, tant quan fan preguntes a la professora com per fer activitats col·laboratives. Pràcticament només fan servir el català per respondre exercicis i activitats.
Altres grups observats
Optativa A2. Dilluns 10 de 10:30h. a 12:30h.
És un grup més reduït, entre 8 i 10 alumnes habitualment. Una mica més heterogeni quant a formació (procedeixen de graus molt diversos). Entre els alumnes d'aquest grup hi ha una persona de més edat matriculada com a oient. Al grup també hi ha un estudiant d'origen català que el parla i un alumne d'estudis occitans que té aquesta llengua com a L1.
Com he dit, la metodologia i estructura de les sessions són similars. La primera mitja hora es dedica a revisar els deures (que els alumnes porten corregits perquè tenen les solucions) i es fa un repàs dels pronoms de CD/CI. Després es continua amb el tema ("Les matalties") que estan treballant, avui és la tercera i darrera sessió. Fan algunes activitats del Veus però molt focalitzades en el contingut lingüístic, sense activitats de pràctica ni agrupacions que fomentin la interacció oral.
Amb aquest exercici, la professora explica alguns aspectes de la sanitat a Catalunya i ella mateixa fa les comparatives amb el sistema francès. Pràcticament no dona oportunitat d'intervenció ni aprofita alguna pregunta del alumnes per fomentar la comunicació autèntica i l'expressió de les opinions
Optativa + Menor B1. Dimarts 11 de 18:00h. a 20:00h./ Optativa + Menor B2. Dimecres 12 de 10:30h. a 12:30h.
15 alumnes aproximadament per grup. En aquests grups s'observa un menor ús del francès com a llengua vehicular tot i que continua sent-hi present. Els alumnes tenen una actitud més participativa, principalment al grup de B2 on, a més d'estudiants de tercer any d'hispàniques, hi ha alguns estudiants andorrans que, com a catalanoparlants, passen directament a algun d'aquests nivells. Les sessions observades conserven les característiques anteriorment descrites si bé s'hi introdueix alguna activitat de pràctica en petit grup i els estudiants es veuen més confiats per fer les interaccions en l'L2. Amb aquests grups de nivell més alt, la professora adopta un rol més flexible i negociador.
Cultura A2. Dilluns 2 de 10:30h. a 12:30h.
Aquesta classe, que imparteix el director de la secció de català, té com a objectiu que els alumnes aprofundeixin en el coneixement dels territoris de parla catalana i de la seva història. Durant el primer semestre es treballa més la contextualització històrica i al segon, l'art i la cultura. L'objectiu principal aquí no és la llengua sinó el contingut i per això, segons m'explica el tutor, en aquest nivell, permet als alumnes treballar molt en francès ja que no vol afegir la dificultat de la llengua a un contingut que sovint inclou conceptes més específics o tècnics.
La setmana anterior han parlat del Renaixement i el tema que enceten avui és "Art i religió".
La sessió és molt més dinàmica i l'alumne té un paper més protagonista en la construcció del coneixement. El professor distribueix la classe en 6 grups i dona un tema de treball a cadascun. Han de preparar el tema (al voltant del romànic, el gòtic i el barroc) triant-ne una obra representativa. Durant la tasca, el professor va passant per ajudar i resoldre alguns dubtes.
Quan tenen les presentacions preparades, alguns components de cada grup es van movent d'un grup a l'altre fins que tots els alumnes han compartit la seva informació. D'aquesta manera, entre tots construeixen una primera aproximació al tema general que el professor completarà el proper dia de classe agafant algunes de les obres proposades pels alumnes.
El Fabrice m'explica que intenta portar a la pràctica aquestes dinàmiques per fomentar el treball autònom i col·laboratiu al qual els alumnes del sistema educatiu francès no estan massa acostumats. En aquesta sessió, el professor té un rol menys protagonista (no adopta el paper de "posseïdor del coneixement") però és molt present en la dinamització i motivació dels grups.
